Un any i mig ha durat el procés d'expulsió de deu veïns i veïnes del Carrer Miquel Àngel, posant cara aquesta vegada a una estadística: els deu desnonaments que es duen a terme diàriament (3.657 anuals) a la ciutat de Barcelona.
Des que la immobiliària Starline Management va comprar aquestes finques, ha pressionat els inquilins i les inquilines, sempre amb l'amenaça de futurs desnonaments sota el braç, fins aconseguir que renunciïn als habitatges on han estat vivint entre 15 i 70 anys, i que es trobaven en perfecte estat de conservació.
En una negociació a la baixa, sis persones - d'edat avançada - han estat forçades a renunciar als drets que els atorgaven els seus contractes indefinits de renda antiga, mentre a la resta, l'actual Llei d'Arrendaments Urbans no els atorga ni un sol dret després de quasi vint anys pagant el lloguer i finançant al seu càrrec les reformes realitzades.
Les conseqüències: la dispersió de tota una comunitat, en què en alguns casos la gent gran depèn dels més joves, en pisos de pitjor qualitat que els seus actuals habitatges, i en alguns casos pagant el lloguer a la mateixa empresa responsable de la seva expulsió.
A canvi, Starline Management —una de les deu societats que existeixen a nom de Alícia Ferrin Pérez — pretén edificar onze adossats de luxe, amb un preu de venda superior als 100 milions de pessetes (600.000 d'euros) cadascun, fent així la seva aportació a l'escalada insostenible de l'especulació i dels preus, que ha convertit l'accés a l'habitatge en un problema i un conflicte social que afecta la immensa majoria de la població.
Els lloguers impossibles i asfixiants, o les hipoteques esclavistes, són l'altra cara de les expulsions col·lectives que s'executen amb la complicitat directa de l'Ajuntament i la resta d'administracions, i que han convertit el dret a l'habitatge en una mercaderia inabastable si no és sacrificant 30, 40 ó 50 anys de vida.
En aquest context, la okupació de les finques desallotjades per Starline Management, vol ser, abans que res, una reivindicació d'aquells qui fins ara havien estat els seus ocupants i que han estat arrancats del seu espai vital amb la sola justificació del negoci. I de la mateixa manera, vol ser una defensa dels actuals veïns dels dos Passatges del Carrer Miquel Àngel, que en un futur pròxim poden veure's afectats per una operació similar.
Per això mateix, la okupació de les cases velles de Miquel Àngel també vol ser la resposta a un cas evident de violència immobiliària i urbanística, un més dels que conformen el dia a dia de «la botiga més gran del món», i sobre tot, una sortida concreta i real enfront i contra la pressió del mercat immobiliari, entestat a reduir i esgotar les nostres vides en un mar de lletres i de terminis.